SAMHAIN
El Samhain era una de les festes més importants de la cultura celta. L’origen d’aquest nom el trobem en la unió dels termes sam ‘estiu’ i hain (<fuin) ‘fi’, és a dir que el seu sentit etimològic seria ‘fi de l’estiu’. No obstant això, hi ha qui defensa que el significat és 'reunió, retrobament' ja que era en aquest temps quan els pastors es reunien amb els seus ramats de bestiar després de l'època de pastoratge.
Aquesta festa també posava punt i final a l’època de les collites i representava el començament de la temporada més fosca de l’any, a saber, l’hivern (1) o, dit d'una altra manera, representava el pas entre dos cicles anuals. Per aquest motiu, el Samhain era considerat com l’inici d’un nou any. Durant aquesta festivitat, s’encenien fogueres al voltant de les quals els antics celtes caminaven per tal de purificar-se. Aquestes servien també per a diposar diferents ofrenes. Habitualment, s'hi llençaven branques de roure (2) i objectes que la gent anava recollint per les cases. Val a dir que fins i tot, durant un temps, s'hi feien sacrificis humans, tanmateix això canvià sota la dominació romana ja que les noves autoritats veien en aquests rituals un acte de barbàrie. Per tal que aquest canvi no fos radical, els romans substituïren les persones per figures. Malgrat tot, la seva veritable importància d'aquesta festa sembla que s'ha de buscar en la de renovació de la prosperitat terrenal i el renaixement de la bona fortuna per a la primavera i l'estiu següents.
Altres creences relacionades amb aquesta festa són les que l'apropen al culte als morts. Hom creia que durant la nit del Samhain el pas entre el món dels vius i el més enllà quedava obert i així les ànimes dels difunts podien retornar a la tarea per a visitar els seus éssers estimats. A més a més, els antics pobles celtes estaven convençuts que aquestes eren unes dates propícies per realitzar prediccions ja que era en aquell moment quan queia el vel que separava el passat, el present i el futur.
Finalment i tal com s'ha apuntat més amunt, els romans modificaren alguna d'aquestes tradicions. A més dels sacrificis humans, les noves autoritats introduïren el festival a la deessa Pomona amb el qual s'honorava la tardor. Temps més tard, l'adveniment del cristianisme ho feu trontollar tot. Així doncs, El Papa Bonifaci IV, per tal de contrarestar la importància que atorgava la gent al Samhain, instaurà la festa dels Màrtirs cristians el dia 1 de maig, però veient que no tenia cap èxit, el Papa Gregori III la traslladà a l'1 de novembre i, més endavant, Gregori IV estengué la celebració a la totalitat del santoral. És així com aquest dia festegem Tots Sants, All Hallow's Eve en anglès.
